31 de juliol 2015

Horari d'estiu del tancament de carrers de Camprodon

Amb la finalitat d'ajustar l'horari de tancament de carrers de Camprodon a les necessitats reals dels establiments comercials, i als serveis de distribució de mercaderies, s'estableix un horari de tancaments de carrers amb obertura als migdies.
Adjuntem horari definitiu:


El mecanisme del rellotge de la torre de Camprodon a l'Ajuntament

Als baixos de l'Ajuntament de Camprodon es pot veure el delicat i extraordinari mecanisme que feia anar el rellotge de la torre de Camprodon fins que, el 29 d'agost del 2014, un llampec l'avariés.
Avui, gràcies a l'interès dels tècnics elèctrics de la brigada municipal, s'ha netejat, s'han reparat les peces, torna a funcionar i es pot veure amb tot el seu esplendor a l'edific consistorial.
El mecanisme data de l'any 1943 i està signat per manufacturas Blasco. Una ocasió única per admirar la complexitat d'aquest mecanisme i l'esfera d'hores que presidia el campanar. Actualment la torre del rellotge disposa d'una maquinari elèctric que marca puntualment l'hora.





30 de juliol 2015

Donem les gràcies als que van fer possible l'EnKomarca't a Camprodon

La regidoria de cultura de l'Ajuntament de Camprodon vol donar les gràcies a tothom que va participar o treballar fent possible la festa de l'EnKomarca't del passat 18 de juliol. Una jornada festiva que va ser tot un èxit i on el respecte, la diversió i el civisme, van ser el plat fort del dia.
Adjuntem la carta d'agraïment i el vídeo elaborat per ValldeCamprodon TV que il·lustren els bons resultats de l'activitat proposada per joventut del Consell Comarcal de Ripollès.

29 de juliol 2015

Arrenca el concurs #SelfieCamprodon, retrata't i guanya!

http://selfie.costabrava.org/selfieCamprodon/
El patronat de Turisme Costa Brava Pirineus ha posat en marxa el concurs Selfieyourcity en el que participen diversos indrets de la demarcació de Girona entre ells Camprodon.
Participar és molt senzill, fes-te un Selfie en un dels tres llocs que et proposem, o en tots tres, i guanya un d'aquest premis gentilesa dels mateixos establiments patrocinadors, Camping els Solans, el Forn de Beget i restaurant el Pont 9.
La mecànica és aquesta:
Tria un d’aquests punts de Camprodon per fer el teu selfie!
Publica’l a Instagram amb els hashtags #selfieCamprodon #SelfieYourCity i #InPyrenees i podràs guanyar un d'aquests fantàstics regals: estada d'una nit al Càmping Els Solans per a dues persones en un bungalow, dinar per a dues persones al restaurant El Forn de Beget, o dinar per dues persones al restaurant El Pont 9 de Camprodon.
Tens temps de publicar la teva fotografia fins el novembre d'aquest any.
Retrata't i guanya!

28 de juliol 2015

"Des de les Valls de Camprodon" el llibre de Josep Miró Bellabriga

El camprodoní, Josep Miró i Ballabriga, ha desempolsat tota la seva documentació històrica i s'ha animat a escriure un llibre a mode de retalls de novel·la històrica. El llibre, com l'autor defineix, "és un popurri d'històries" que conté dades reals i imaginàries per anar traçant la història de la Vall de Camprodon.
El llibre es divideix en cinc seccions ben diferenciades, on a través de personatges o zones concretes de la Vall, l'autor explica coses.
Així doncs:
  • El capítol terra desfermada, serveix de relat històric imaginari de la Catalunya del segle XV
  • El vell ermità de Sant Antoni, repassa indrets especials del nostre territori a cavall entre la Garrotxa i el Ripollès.
  • El racó poètic i les llegendes del Pirineu, ofereixen un recull poesia i d'històries de casa sobre fets i localitzacions a la Vall.
  • I finalment el capítol anomenat En Mateu, on escriu el vell excursionista que l'autor porta dins a cavall entre Camprodon i Mallorca.
"Des de les Valls de Camprodon" el llibre de Josep Miró per aquest estiu. El trobareu a les llibreries de la localitat.

27 de juliol 2015

Compte enrere pel torneig de Futbol Sala 2015


http://www.pavellollandrius.cat/torneig-futbol-sala/

La pàgina del Pavelló Llandrius de Camprodon estrena comptador per marcar l'inici del la 35a. edició del campionat de Futbol Sala d'Estiu.
Aquest esdeveniment esportiu mou centenars d'aficionats al futbol que aprofiten l'estada a la Vall per practicar esport i competir en aquest esdeveniment pioner i llegendari a casa nostra.
Així que, ja que el temps córrer i no s'atura, espavila i fes la teva inscripció abans d'aquest divendres, 31 de juliol, i gaudeix d'aquest gran espectacle esportiu.


24 de juliol 2015

Posa't l'agenda d'activitats al mòbil

Des d'avui pots tenir l'agenda d'activitats de Camprodon al teu dispositiu mòbil. Registra't al calendari de Google amb el teu usuari gmail i gaudeix de l'agenda sempre que vulguis i on vulguis.

Clicant al botó Google Calendar podràs afegir el calendari a qualsevol dispositius.

Camprodon serà protagonista del "Repte" de Quim Masferrer

L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha escollit Camprodon per participar en el programa de promoció ReSíClar  per prendre consciència sobre la importància del reciclatge a casa nostra. Aquesta proposta, anomenada el "Repte", servirà per veure si es millora la taxa de reciclatge al municipi en una campanya que s'iniciarà el 3 d'agost i s'acabarà a finals de desembre.
Durant aquest període de temps (5 mesos) dos dinamitzadors informatius faran campanya divulgativa, porta a porta, sobre com reciclar i es subministrarà material per facilitar la recollida selectiva a les famílies del municipi.
Al centre de Camprodon hi haurà un marcador que anirà quantificant, i s'actualitzarà setmanalment, els quilos de deixalles recollits en els contenidors de la brossa selectiva. El "Repte" consistirà en millorar la taxa de reciclatge fent pujar el marcador i l'encarregat de vetllar pel seu bon funcionament serà el polifacètic, Quim Masferrer, que visitarà regularment el municipi per conèixer com avança la proposta. Si el marcador creix hi haurà premi, i si Camprodon assoleix el "Repte", el municipi obtindrà una compensació ja que els quilos de deixalles es convertiran en euros per invertir a la Vila.
És per això que us convidem a conèixer el Repte de ReSíClar, i a la presentació que es farà el dilluns dia 3 d'agost, amb Quim Masferrer, al Casal Camprodoní.
L'entrada és gratuïta però cal recollir-la a l'oficina de turisme i signar el consentiment de drets d'imatge. Es donaran un màxim de dues entrades per persona i l'aforament és limitat. 
D'aquesta campanya es confeccionarà un vídeo o curt on es podrà veure com ha funcionat el repte i com reciclen els camprodonins.
Participa-hi i ajuda'ns a assolir el Repte!!!

21 de juliol 2015

Les activitats d'aquestes darreres setmanes de juliol a mà

Les activitats d'aquestes darreres setmanes de juliol a mà.
Descarrega't l'agenda i gaudeix de l'estiu a Camprodon:

http://www.camprodon.cat/media/sites/25/agendaCAMPRODON_juliol-2015.pdf

17 de juliol 2015

Nou horari d'estiu de tancament de carrers a Camprodon

Avui entra en vigor el nou horari d'estiu de tancament de carrers per dotar al municipi de zones exclusives d'ús per a vianants a Camprodon.
Les zones habilitades són les mateixes de sempre, carrer València, carrer Sant Roc i Isaac Albéniz.
Us adjuntem cartell amb el detall d'horaris i zones:



15 de juliol 2015

ENKOMARCA'T aquest dissabte a Camprodon!!!

Camprodon serà la seu de l'Enkomarca't d'aquest dissabte. 24 hores de diversió i activitats pensades i organitzades pels mateixos joves de la nostra comarca. Aquest proposta creada per l'Oficina Jove del Ripollès té la finalitat d’estimular la participació, l’organització i l’execució de diverses activitats durant tota la diada, a partir del treball i la coordinació entre joves de diversos municipis.
Una jornada lúdica oberta a les famílies i als joves de casa nostra on el plat fort del dia serà la cursa d'obstacles. També es fa una crida al voluntariat ja que calen joves i voluntaris per les proves que s'han creat per aquesta cursa i altres activitats. Si estàs interessat/da en fer-te voluntari pots venir a la reunió informativa d'aquest divendres, 17 de juliol a les 19h a la sala d'actes de l'Ajuntament de Camprodon.
Vegeu el programa i gaudiu de l'Enkomarca't aquest cap de setmana a Camprodon:


Oberta la inscripció del Torneig de Futbol Sala Vall de Camprodon

Oberta la inscripció del Torneig de Futbol Sala Vall de Camprodon que per espai de tres setmanes omplirà el Pavelló Llandrius de futbol en aquesta clàssica competició que ja arriba als 35 anys.
Podeu fer la vostra inscripció, en línia omplint el formulari o bé presencialment, abans del 31 de juliol.
Us deixem enllaç a la pàgina, al formulari i als documents.

http://www.pavellollandrius.cat/
https://docs.google.com/forms/d/1rZoZaPMPKqk8l8wEtSgrPy_GPtC2uRqTCkJ_f2psvOQ/viewform
https://pavellollandrius.files.wordpress.com/2014/07/fulls-inscripccic3b3.pdf

Extraordinari vídeo de promoció fet per un blogger

Un dels bloggers que va participar a la trobada que va organitzar el Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineus ha confeccionat un extraordinari vídeo del que li va suposar la visita.
Aquestes trobades amb bloggers especialitzats en promoció serveixen per mostrar el territori a un públic més específic que es guia per una recomanació d'un expert. Aquesta trobada també va passar per casa nostra, tal i com mostren les imatges, un viatge espectacular per un país increïble.

10 de juliol 2015

Lluís Bassaganya parla d'objectes i de la seva història al memorial democràtic

Lluís Bassaganya va estar ben acompanyant a la xerrada que va oferir ahir a Barcelona amb el títol "objectes per entendre la història", un acte programat pel memorial democràtic, i en el que també van ser-hi presents autoritats i veïns tant de Camprodon com de Prats de Molló.
Aquest apassionat de la història, i especialment dels efectes de la retirada a la Vall de Camprodon, de ben jovenet va anar recopilant, catalogant i desenterrant objectes de la guerra, és dels que més coneix la petjada que va deixar al passat i especialment la retirada a la Vall de Camprodon.
El proper cap de setmana a Parts de Molló s'inaugura l'exposició "Llibertat!" que recull documents i propaganda de la Guerra Civil i de la Retirada. Serà el 18 de juliol a les 16:30h a l'escola Georges Clerc de la Plaça del Firal.

03 de juliol 2015

Arrenca el Curs i el Festival Isaac Albéniz de Camprodon

Aquest diumenge arrenca la 30a. edició del Festival Isaac Albéniz de Camprodon. un festival que va generar la posta en marxa d'un curs Internacional de Música que enguany arriba a la seva 14a. edició.
Pel que fa a les novetats destaquem que el Curs Internacional de Música ha registrat una gran afluència d'alumnes de piano, la majoria d'ells procedents del Sud-Est asiàtic. En la disciplina de violí, viola i violoncel,  d'entre d'altres nacionalitats hi trobem estudiants de la Universitat NAFA , i de la California State University Fullerton Philanthropic Foundation. La resta d’alumnes inscrits són com cada any de Catalunya i resta d’Espanya.
També cal fer esment que cada cop hi ha més alumnes que estudien les partitures d’Albéniz, com els de la Universitat NAFA, i per aquest motiu es realitza un concurs: el “Premi al millor intèrpret de la Música d’Albéniz” on es reconeix al millor estudiant.


Podeu trobar tota la informació tant del curs com del festival a la web de la fundació:
http://albeniz.cat/


L'agenda del mes de juliol a Camprodon

Us informem de les activitats programades durant el mes de juliol al nostre municipi per gaudir de l'estiu sense perdre detall de res:

  • DIMECRES 1: -II Circuit Golf Nacex 9d9 al Cub Golf Camprodon. 
  • DISSABTE 4: -A les 15H, Visita guiada en francès per Beget: l’església de Sant Cristòfol” a càrrec del PAHT. (Punt de trobada a l’aparcament de l’entrada del poble).Telèfon de reserva: 0033 (0)468 839 949. -A partir de les 16H, Campionat de botifarra de la Vall de Camprodon al pavelló vell. -II Circuit Golf Nacex 9d9 parelles al Cub Golf Camprodon. 
  • DIUMENGE 5: A les 20H, Concert del XXX Festival de Música Isaac Albéniz: Concert de professors del XIV Curs Internacional de Música al monestir de Sant Pere. 
  • DIMARTS 7: A les 20H, Concert del XXX Festival de Música Isaac Albéniz: Concert piano i violoncel al monestir de Sant Pere. 
  • DIMECRES 8: A les 20H, Concert del XXX Festival de Música Isaac Albéniz: Concert d’alumnes premiats del XIII Curs Int. de Música Isaac Albéniz al monestir de Sant Pere. 
  • DIJOUS 9: -A les 18H, Visita guiada en català per Camprodon: “L’estiueig a Camprodon” a càrrec del PAHT. (Punt de trobada oficina de turisme de Camprodon: c/Sant Roc,22).Telèfon de reserva: 0033 (0)468 839 949. 
  • DISSABTE 11: -A les 18H i 20H, Concert del XXX Festival de Música Isaac Albéniz: Concert alumnes del XIV Curs Int. de Música Isaac Albéniz al monestir de Sant Pere. -IX Trofeu benèfic Rotary Club del Ripollès al Club Golf Camprodon. 
  • DIJOUS 16: A les 19H, Sardanes al Carme amb la cobla Santa Maria de Blanes. 
  • DISSABTE 18: -A les 11H, Visita guiada en català per Beget: l’església de Sant Cristòfol” a càrrec del PAHT. (Punt de trobada a l’aparcament de l’entrada del poble).Telèfon de reserva: 0033 (0)468 839 949. -A les 18H, Xerrada Com s’escriu un llibre” a càrrec de Ramon Soler Riba a la sala d’actes de l’ajuntament. Organitza Biblioteca municipal. -Al llarg de tot el dia, Enkomarca’t: activitats pels joves de la comarca. -XII Trofeu Pub 2000/Disco P3 al Club Golf Camprodon. 
  • DISSABTE 25: -A les 19H, conferència sobre Egipte a càrrec de Josep Maria Güell, màster en egiptologia per la Fundació Arqueològica Clos, a la sala d’actes de l’ajuntament. -I Torneig d’estiu “Carnisseria Pairó” al Club Golf Camprodon. 
  • DIUMENGE 26: -Al llarg de tot el dia, la Botiga al carrer. (Organitza: ACiTVC). -A les 19H, Concert del XXX Festival de Música Isaac Albéniz: Concert Coral Camprodon i Coro Agrupación musical Alhama de Murcia al monestir de Sant Pere. 
  • DIJOUS 30: -A les 11H, Visita guiada en francès per Camprodon: “L’estiueig a Camprodon” a càrrec del PAHT. (Punt de trobada oficina de turisme de Camprodon: c/Sant Roc,22).Telèfon de reserva: 0033 (0)468 839 949. Del 24 de juliol al 13 de setembre Trenet turístic de la Vall de Camprodon.

Objectes per entendre la història amb Lluís Bassaganya

Dijous vinent es farà a Barcelona una xerrada al memorial Democràtic a càrrec del camprodoní Lluís  Bassaganya amb el títol "objectes per entendre la història".
Bassaganya que de ben jovenet ha estat recopilant, catalogant i desenterrant objectes de la guerra, és dels que més coneix la petjada que va deixar al passat i especialment la retirada a la Vall de Camprodon.


El Pregó de Festa Major d'Antoni Puigvert




L'amor per Camprodon
Pregó de St. Patllari 2015
Antoni Puigverd

Benvolgudes camprodonines, benvolguts camprodonins i benvolgudes personalitats que, com l'alcalde i tots els regidors, representeu democràticament el conjunt d’una ciutadania que ja festeja, arrauxada i feliç, pels carrers de la vila, indiferent als discursos d’aquesta litúrgia municipal. Benvolguts, també, molt especialment, els amics del colla excursionista amb qui cada diumenge tresco pels cims de la vall i que avui, excepcionalment, heu decidit d'acompanyar-me.
Ho diré ben de pressa per no enganyar a ningú. Se suposa que un pregoner ha d'estimular la diversió i jo no sabria ni com posar-m’hi. Sóc de natural malenconiós i pensatiu. No sabria quines paraules trobar per engrescar-vos a la recreació i a l’esbargiment. No sabria com explicar-vos la gràcia de la tabola, les virtuts del sarau, els beneficis psicològics del rebombori festiu. No sabria com incitar-vos a l’alegria, al descordament joiós, a l’optimisme esvalotat i plaent.
Fins i tot suposant que jo fos un home de caràcter jovial i burlesc, suposant que jo fos un tronera simpàtic, un tipus enginyós i rialler, segur que tampoc me'n sortiria. Ja fa anys que passo llargues temporades i molts caps de setmana a la vostra vila i he constatat que (si bé en sou molts que, quan nosaltres arribem per descansar, treballàveu de valent), no necessiteu pas que us expliquin què vol dir fer gresca i tabola, ni quin significat tenen els verbs divertir-se i celebrar.
Em consta que sou bons seguidors de Bacus, el déu del traginyol i la barila pública. I, si sou tant apassionats en la pràctica de l’alegria col·lectiva, ¿com podria convidar-vos, jo, al divertiment? Encara que jo fos molt de la broma i de la ballaruga, no em veuria pas amb cor d'esperonar-vos a la celebració de la rialla. El meu primer record festiu de Camprodon és d'uns dies de final d'agost de l'any 1982. Van ser uns dies molt tranquils i agradables, que vam passar aquí al costat, al desaparegut Hotel Güell, caminant per la muntanya i celebrant que la Lourdes, la meva dona, estava embarassada. El dia que ens en anàvem, era la festa del carrer València. Sense aquella festa, hauríem tornat a Girona amb una impresió parcial de Camprodon. Hauríem tornat amb la idea que Camprodon és el lloc ideal per descansar, per passar un estiu sense caldes i xafogors, envoltats de paisatge verdíssim, amb pluges de tarda sovintejades i matins esplèndids: un lloc ideal per fer vida sana, menjar bé i saludable, caminar molt, airejar els pulmons i conèixer personatges locals i forasters intel·ligents, amables i bons conversadors. Però la festa del carrer València ens va meravellar perquè ens regalava el contrapunt adient: els joves d'aleshores, presidits per en Valentí Planesas (a qui jo coneixia del meu any de professor a Ripoll), ballaven i cantaven la Maniera amb una gràcia que em va semblar antiga i tradicional pel so, però moderníssima per l'actitud desimbolta, alegre i despreocupada. Sentint la Maniera em va fer la impressió que la manera camprodonina de celebrar les festes era una síntesi molt natural de tradició i modernitat. Ja aleshores, per tant, vaig prendre consciència que els camprodonins sou mestres en l’art de ballar i xalar pels carrers, habilíssims promotors del rebombori festiu, redescobridors naturalíssims de les formes tradicionals de la diversió.
¿Com podria atrevir-me a recomanar-vos felicitat i xerinola a vosaltres que en teniu per donar i vendre; i de manera tan arrelada? ¿Com podria per més engrescat que jo fos, per més entrenat que estigués en l’art de la broma i la gatzara, incitar-vos a practicar la gaubança i el xivarri, el ball i la tabola, si vosaltres, gent de Camprodon, sou, quan convé, experts partidaris de l’avalot festiu i i la rumbosa folgança i cada any sumeu, a la vostra tradició, noves formes de sarau i divertiment?
Deixeu-me, per tant, que descordi, a la meva manera entre malenconiosa i pensativa, algunes reflexions sobre l'amor. L'amor? Sí, sense amor, ¿quin sentit tindria la festa?
Hi ha moltes menes d'amors. El més llarg i també el més indiscutible és l'amor que el fill rep de la mare i del pare. L'afecte de la mare és natural i, generalment, supera tota mena de dificultats, per dures que siguin. És un amor arrelat en la biologia i dolçament cultivat durant els anys més decisius de la vida, que són els primers i els més tendres. Tots els afectes que arrelen en la infantesa s'assemblen a l'amor matern. Per això els amics que fem de petits, el paisatges naturals i humans que ens acompanyen des dels primers anys de la vida en un poble o en un barri, són els més naturals, els que duren més, els que, malgrat els problemes i els inevitables malentesos de la vida social, perviuen inesborrables en la nostra sensibilitat. Per això sentim amor pel poble on hem nascut. I per això sentim amor al país, sovint descrit com la “terra natal”.
Vosaltres, camprodonins, avui festegeu aquesta mena d'amor: l'amor que encarna Sant Patllari és el que us vincula a unes pedres, a un paisatge i uns rostres que us han acompanyat des de la infància. Ja en parlarem de seguida. Però abans voldria referir-me a una altra mena d'amor. Tant o més important que l'amor heretat, tant o més important que l'amor a la mare, als amics d'infància i a la terra natal. Em refereixo a l'amor triat o trobat. A l'amor que, des dels anys adolescents, sentim per persones que essent estranys a la nostra família, al nostre poble o a la nostra cultura, podem arribar a estimar amb bogeria. L'exemple més clar d'aquesta mena d'amor trobat, és a dir, que no et ve per naixença, és l'atracció de les parelles. Una atracció que arriba per impacte emotiu i sexual. Un impacte que descrivim amb la paraula enamorament. De cop, ens sentim fortament atrets per una persona i sentim que el nostre destí personal hi està lligat.
De la mateixa mena, però de realització diferent són les amistat que anem fent al llarg de la vida en tota mena de circumstàncies socials.
Doncs bé, de la mateixa manera que ens podem enamorar d'una dona o ens podem sentir lligats a la colla d'amics que hem escollit, també ens podem enamorar d'un poble que no és el nostre. Enamorar-se d'un poble i d'un paisatge és el que m'ha passat a mi amb Camprodon. En aquest punt no he estat gaire original:fa més d'un segle que aquest enamorament afecta a molts i molts visitants d'aquesta vila. Inevitablement hem de concloure que es tracta d'una de les viles més boniques del país. La festa de Sant Patllari també celebra aquest altre amor, per tant: el dels camprodonins que ho som, no per naixença, sinó de cor. Estimem Camprodon no per familiaritat, sinó per enamorament.
No hi ha goig més gran que el de ser estimat i reconegut pels de casa, certament. Però no hi ha goig més desitjat que ser reconegut i estimat per l'enamorada. És això el que jo us agraeixo, avui, camprodonins: que em reconegueu com un dels vostres, essent com sóc, només, el que abans se'n deia un estiuejant, això és, un enamorat del paisatge de la vall de Camprodon, que no em puc estar de dir que és la vall més sensual de Catalunya.
L'oportunitat m'ha vingut, és de llei que ho reconegui públicament, gràcies a la generositat de l'alcalde sortint, Esteve Pujol i Badà, que, en proposar-me com a pregoner, m'ha donat l'oportunitat d'afegir públicament la meva alegria a la vostra en la festa de sant Patllari de l'any 2015.
L'atzar electoral ha fet que la festa hagi arribat just després d'un canvi en la presidència de l'ajuntament, en la persona de Xavier Sala i Pujol, a qui agraeixo cordialment l'acollida i l'honor que em fa, en tant que flamant alcalde, d'acceptar-me com a pregoner de la festa.
L'atzar de la vida ha fet, també, que aquest any la festa arribi pocs dies després de la mort de Berta Badà Cazeilles, primera alcaldessa de la democràcia. Un bell costum de la nostra civilització és mantenir el record dels morts, especialment d'aquells morts que abans d'anar-se'n ens han deixat un llegat meritori. Berta Badà, que era una dona enèrgica i valenta, va deixar-nos moltes coses, però per damunt de totes, la lliçó dels precursors. Essent dona, va obrir el camí de la democràcia local en un moment en què les dones no havien adquirit el protagonisme que, feliçment, han aconseguit en l'actualitat. Va obrir a Camprodon, després del franquisme, una etapa plena d'esperança. Una etapa gens fàcil, d'altra banda. I ho va fer amb honestedat, molt de treball i molt de caràcter.
Permeteu-me que dediqui el meu pregó a l'alcaldessa Berta, convençut i confiat que les noves generacions que regiran a partir d'ara els regnes de la vila, estaran a l'alçada del seu exemple i del seu llegat. Els canvis sempre són una mica traumàtics, però, en democràcia, si arriben, és per perquè la societat així ho determina. El futur serà d'esperança si la comunitat camprodonina, que és petita, pren consciència que no hi sobra ningú amb idees i ganes de treballar.
Però tornem a l'amor ¿Com pot ser que un empordanès com tu s’hagi enamorat de la vall de Camprodon?, em pregunta, de tant en tant, la gent del meu país empordanès. I, certament, he de reconèixer que a vegades, quan sóc a Camprodon, mirant passar l’aigua transparent del Ritort, em sento com l’amant feliç entre llençols estranys: un amant de Camprodon que està fent el salt a l’Empordà natal. Reconec que les metàfores amoroses aplicades als territoris no són gaire afortunades, però tenen la virtut de traduir les emocions, més que les raons.
Si hi penso, he de dir que no tinc raons per allunyar-me de l’Empordà. Elegant i sensual, aquesta comarca ha estat prestigiada per la terna cultural més potent del país (Maragall, Pla i Dalí) i compta amb l’agent meteorològic més simbòlic de Catalunya (la tramuntana).
La Vall de Camprodon, tanmateix, no està pas mancada d’esmalt cultural i simbòlic. Joan Maragall també en va glossar el paisatge. El Dr. Robert, patriarca del catalanisme, la va posar de moda entre els barcelonins i hi va promoure l’estiueig refinat i glamurós. L’excursiosnisme català hi va trobar un destí principal gràcies a Cèsar August Torres, impulsor del primer refugi d’Ulldeter, que va projectar Jeroni Martorell, un dels grans arquitectes de l'evolució del modernisme al noucentisme. La presència d'aquests prohoms barcelonins culmina amb l'arquitectura imponent de tantes cases d'estiueig i amb els dos passeigs, el de la Font Nova, que té un aire romàntic i malenconiós, i el Passeig Maristany que -ho reconeix tothom- és el boulevard més elegant de Catalunya.
Les virtuts de la vall de Camprodon són molt abundants: la verdor del paisatge, la bondat del clima, les aigües cristallines de rius i riberes, la neu de Vall Ter, la justificadíssima fama dels pernils i embotits, els deliciosos ceps i baquetes i cama-secs que es troben muntanya amunt, les immillorables carns de vedella o de poltre, els cims que ara tothom vol coronar: Bastiments, Gra de Fajol, Pic de l'infern, Costabona, crestes de Rojà... Segons Joan Vila, pregoner l'any 2011, l'impacte econòmic del senderisme i del ciclismem de muntanya, cada vegada més de moda, podria ser molt gran, si tota la vall es posés d'acord a potenciar aquest sector turístic (Camprodon, això sí, hauria de liderar la vall amb la generositat i l'amplitud de mires que tot lideratge ha de tenir per ser eficaç).
D'entre els atractius de la Vall no puc oblidar, naturalment, la tradició industrial i comercial, sobre la qual, però, res no puc dir, atès que no sóc coneixedor d'aquestes matèries.
Sí que puc dir alguna cosa, en canvi, del magnífic patrimoni artístic i cultural que atresoreu, malgrat que els camprodonins no en sou plenament conscients. L'impacte noucentista de les cases del Maristany. El deliciós itinerari de les fonts. La colossal majestat de Beget, una peça romànica que el MNAC va triar entre les 75 més importants de l'art català. El llegat d’Isaac Albéniz, que us regala una capitalitat musical no prou aprofitada (segurament perquè no és un propòsit gens fàcil). I tants altres elements dels quals encara no s'ha tret prou partit: el centre històric que, més enllà del famosíssim pont i del monestir de St. Pere, permetria un suggestiu itinerari medieval de Camprodon; tot el fons immens de la guerra civil que atresora el singularíssim Alejandro Cuadrado, que podria convertir-se en el gran museu fronterer de la guerra. Sense oblidar tot d'aspectes pràcticament desconeguts de la tradició artística de Camprodon que estan per posar en valor: la guia i senyalització del patrimoni arquitectònic contemporani (amb cases de Coderch i Sagnier); les formidables pintures murals de Josep Morell a l'escola Dr. Robert; l'obra de l'escultor Claret dispersa per la població; el llegat del pintor Surroca; el prestigi creixent de la figura de Joan Ponç, enterrat a Vilallonga; i les col·leccions camprodonines de Miquel Bertran i del Sr. Miró, que podrien ser l'embrió d'un museu de la Vall. Perdoneu aquest repàs apressat i forçosament incomplet que respon a un neguit personal: constato que el patrimoni cultural, que en altres poblacions d'economia turística és valorat, no acaba de ser reconegut com caldria per vosaltres mateixos, els camprodonins. Si vosaltres no el valoreu, és difícil que sigui apreciat pels potencials visitants.
Però tornem a la comparació entre el meu Empordà natal i la vall de Camprodon. No sabria triar entre els atractius d'un i altre territori. En aquest punt em passa com al poeta Josep Carner, fascinat per dues noies, una de pell clara i l’altra morena:
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
La bellesa de l’Empordà encisa, la de Camprodon enamora. No, no són les raons, les que ens porten a estimar un lloc, sinó les emocions. A l’Empordà hi previuen els sentiments que em lliguen al passat (a la infància, que, com deia Rilke, és l’única pàtria de veritat). Però a Camprodon hi vaig arrelant en present. Hi he fet molts amics i en faig de nous cada dia: estiuejants o gent del país. Una de les meravelles de Camprodon és la gent que s'hi aplega. El nombre de persones de vàlua que hi estiuegen és molt superior, en podeu estar segurs, que els que passen les vacances o els caps de setmana d'altres bandes. Pel que fa a vosaltres, la gent del lloc, he de dir que formeu una comunitat encara digna d'aquest nom. En un món cada vegada més desenquadernat, on tothom és estranger del seu veí, a Camprodon encara és perceptible la vivència grupal, intensament percebuda en les festes, però també en les grans manifestacions col·lectives on el voluntariat és tan necessari: cavalcada de reis, processó de setmana santa; escola de futbol; grup de teatre; la coral; el casal; associació contra el càncer...
Hi trobo alguna cosa més que bellesa, en les meves estades a Camprodon. Hi trobo comunitat humana. Una comunitat convivencial. Però no voldria pas descriure-us com una societat idíl·lica: hi ha problemes, desunions, xafarderies i conflictes com a tot arreu, a Camprodon. Hi ha batalla política, naturalment. N'hem vist aquests dies passats, com se n'ha vist a tot el país. Hi ha xocs inevitables. Però encara sou comunitat i no estricta agregació d’individus.
Malgrat la distorsió que imposen les temporades turístiques d’hivern i d’estiu, la vida camprodonina encara és forta, autònoma, participativa. Per mi, la més agradable de les activitats participatives de Camprodon és saber que tots els diumenges de l’any, a dos quarts de vuit del matí (a l'estiu, a les 7), si tinc ganes de caminar, trobaré a la taverna Fraxanet una colla de muntanyencs, del país i de fora, disposats a anar plegats pels cims que coronen la vall. Més amunt de les fagedes i dels solemnes avets, allà on el Pirineu es converteix en pura geologia, els meus amics i jo caminem, parlem, ens divertim o discutim, fem broma, evoquem foteses o inquietuds personals i polemitzem sovint amb passió sobre les circumstàncies polítiques i econòmiques del país. A l'hivern, quan el vent i la neu no ens deixen trescar pels cims, ens endinsem a la frondosa Garrotxa des de Beget o Rocabruna i retrobem els feréstecs escenaris de la novel·la “La Punyalada” de Marian Vayreda.
Gràcies al Grup excursionista de la Vall de Camprodon, que van impulsar els amics Ventura, Joan Vila i el malaguanyat i enyoradíssim Toni Suriñach, vaig coneixent l'imponent territori que ens envolta. Paisatges colossals, panoràmiques de vol d'ocell, aigües encantades, cims esventats, valls ombroses, roques arcaiques, desolades terralleres, flors encisadores, prats verdíssims. La delicadesa d'aquesta vall és extraordinària i permet moments de dolça sensualitat; però sovint, el paisatge, de tant grandiós i corprenedor, pot arribar a impactar com la simfonia heroica de Beethoven.
En aquest grup, hi són habituals, a més dels que som de fora, tres camprodonins de naixença o d'adopció. Cadascun d'ell amb una virtut molt camprodonina: Cisco Carola, valent i arrauxat, històric voluntari dels bombers, ha ajudat a centenars, potser milers de muntanyenc accidentats. En Cisco simbolitza l'esperit d'acollida dels camprodonins, que sempre teniu, en general, una actitud de gran obertura als visitants. Miquel Bertran no solament ho sap tot de la història de Camprodon, sinó que col·lecciona amb fervor tot el que s'ha publicat sobre la Vall. En Miquel simbolitza l'amor al lloc natal i la voluntat de preservar-ne la memòria. Josep Batlle, el Paleta, és segurament la persona més útil de la vida comunitària de Camprodon. No hi ha festa, trobada i necessitat col·lectiva que no requereixi el seu servei, que ell executa, puntual i constant, amb un somriure afable, els ulls acollidors i un braç fort disposat a ajudar a tothom. Potser molts camprodonins no saben que en Josep Batlle atresora una informació completa i exacta de tots els llocs i racons del municipi de Camprodon. En coneix les pedres, la història, els cognoms i les persones que hi han viscut. En Josep el Paleta simbolitza l'elegant senzillesa i l'esperit de servei dels camprodonins.
L’altre gran atribut de Camprodon pot semblar contradictori amb l’anterior. Me'l va descruire l'amic Mingo Pairó, ex-alcalde, defensor acèrrim de la Vall, tipus bonhomiós i enamorat de la sardana, el primer dia que em va saludar, ara ja fa molts anys, quan li vaig dir que el formigueig del carrer València i dels altres carrers comercials em recordava els excessos de la costa. Em va dir: “Si t'agrada la soledat, fes dos passos cap als afores i ja no trobaràs ningú”.
I, efecticament, quan tinc necessitat d’estar sol, en menys de cinc minuts em trobo enmig de prats i boscos, completament distant de tot brogit humà. El meu camí preferit és el que ressegueix el pas del Ritortell. Font de Sant Patllari, font del Vern, font del Boix. Al capvespre, no hi ha ningú. Contemplo les aigües remoroses, admiro la imponent estampa de roures centenaris, faigs, freixes i bedolls. Contemplo els àlbers tremolosos i els discrets avellaners. Acaricio el boix resistent i l’antiquíssima falguera. Durant la primavera i la tardor, i a bona part de l’estiu, milers de flors amenitzen el camí. Als bacs, la molsa és tova i fragant durant tot l’any, com si sempre estiguéssim a punt de fer el pessebre. Des de finals de juliol, però sobretot a final d’estiu, els que en saben, trobaran bolets. Jo només trobo, a mitjan estiu, de camí de Sant Antoni, diminutes maduixes silvestres: d’una dolçor precisa i àcida. Sempre que m’assec als vells bancs de pedra de les fonts, em recordo del poeta Horaci, que identificava la felicitat amb l’allunyament de les pompes urbanes. Res no és més agradable, deia, que ajeure’s sota els arbres, sobre un bon tou de gespa, i endormiscar-se sentint el murmuri dels ocells i de les clares aigües.
Sota la volta que formen les branques de vells castanyers, però oberta a la llum del nord, la font de Sant Patllari sembla una capella gòtica. L’any 1901, mentre bevia en aquesta font, Joan Maragall, com sabeu, va assaborir “els secrets de la terra misteriosa”: conduïda per l'aigua, la terra li va penetrar “pit endins” i el va impregnar d'una “saviesa dolça”. Rere la font, hi ha un oratori de pedra del segle XVIII alçat amb un delicat estil clàssic. Fa 114 anys -penso- Joan Maragall va venir aquí. Devia veure senceres les imatges de pedra de l'oratori, que ara estan escapçades. Després de tastar l'aigua, va escriure aquest poema que llegeixo cada vespre, quan el sol, ponent-se rere les muntanyes, deixa a la vall de Camprodon una llum de color de poma verda.
Llegeixo el poema, observo les pedres gastades de l'oratori i faig un traguet d’aigua. No sé si aconsegueixo fer-me savi com Joan Maragall, però la pau d’aquest lloc m’entra més endins que el fàrmac antidepressiu més potent. “Això és un paradís!”, em diu Lourdes, la meva dona. No en parlis gaire, em recomana: “quan un paradís es posa de moda, corre el risc de convertir-se en un infern”.
La festa major de Camprodon és una de les més puntuals del país. Arriba just quan l'estiu comença. Quan la primavera ha arrodonit el seu treball, quan els prats han recuperat el verd i els boscos l’exhuberància, quan el solet decidit i potent, però no pas punyent, excita els cossos i bombeja la sang amb un pessigolleig sensual. Al final de la primavera vosaltres, camprodonins, celebreu el que heu esperat durant el llarg hivern: l’alegria, la fecunditat, la desinhibició. La vostra festa, que emplena els carrers de burles i jocs, de castells i rialles, de música, gresca i cordialitat, és una manera pràctica de demostrar que la diversió forma part constitutiva del caràcter de la vila de muntanya.
Reuniu-vos, doncs, i celebreu-la, com sempre heu fet, la festa. Amb aquest comunitarisme tan agradable i tan poc freqüent a la resta del país. Que els dies de vi i roses us siguin ben plaents. En Sergi Aulinas, bon amic, que porta Camprodon al cor des de la naixença, em diu que he d'acabar el pregó així: “Déu me dongui Camprodon; i visca sant Patllari!”.



 Antoni Puigverd

Ja tenim guanyadors del concurs de fotografia #SantPatllari15

Ja tenim guanyadors del concurs de fotografia, que promogut pel Restaurant cal Marqués i la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Camprodon, premiava la imatge més votada fins l'1 de juliol.
Els guanyadors i els premis són els següents:
Guanyadors Facebook:
  • Montse Ricart (135 m'agrades)-Dinar o sopar per dues persones a Restaurant Cal Marquès 
  • Joan Rap (73 m'agrades) Aquest–1 viatge en carrilet familiar i un viatge per a 4 persones en telecadira a Vallter 
Guanyadors Instagram:
  • Laia_Monells (196 m'agrades)-2 entrades pel concert d’ncrescendo 
  • _Neubentsen (116 m'agrades)-2 abonaments individuals piscina (en cas de tenir-los es reintegrarà l'import) 
Guanyadors Twitter:
  • Mireia Casas @mirecasas87 (21 m'agrades)-2 abonaments cine agost 
  • Mercè Vila @mvrigat (3 m'agrades)-1 viatge en carrilet familiar i un viatge per 4 persones en telecadira a Vallter
Aquestes són les imatges guanyadores:






ELS PREMIS ES PODRAN PASSAR A RECOLLIR A L'OFICINA DE TURISME, AMB LA SÍLVIA, A PARTIR DE DIJOUS 16 DE JULIOL.

01 de juliol 2015

Nou horari d'estiu de l'oficina de turisme

Avui entra en vigor el nou horari d'estiu de l'oficina de turisme de Camprodon. L'horari contempla una ampliació de l'atenció al públic obrint tots els dies de la setmana i tancant una hora més tard.